7a setmana de classe

Durant la 7a setmana de classe veiem com va arribar la revolució tecnològica a països com Holanda, Espanya o Japó.

Dividirem l'expansió dels diferents segmentantlos en tres grups; Nord d'europa (Holanda i escandinavia), Mediterrani (Espanya i Italia), Països de l'est (Russia i Japó).

Veiem com a Holanda i països escandinaus eren països molt rics en materies primeres. Holanda era un gran productor de productes làctics com el formatge i de carns. Els països escandinaus tenien grans boscos i una gran tecnología pesquera com ara la brea (utilitzat per a impermeabilitzar els vaixells i, per tant, molt desitjat per a tots els països). Gràcies al comerç, aquests països varen sofrir un fort creixement.

Pel que fa els països mediterranis, trobem que l'expansió es molt territorial amb zones ben desenvolupades i zones totalment agràries i antiquades. Aquest països son importants en la producció de vins, olis i minerals. El comerç també és molt important en aquesta zona. S'industrialitzen poc i van sempre un pas enrere de la resta de països importants europeus.

Russia i Japó eren economies fortament endarrerides, la industrialització va ser forçada per l'estat que volia evitar que el seu país quedés enrere i fos eclipsat per els altres. Així doncs, fou més per raóns politiques que econòmiques. En aquestes zones es vivia com a l'edat mitjana, amb agricultures feudals on un senyor cedia les terres a qui les treballava a canvi d'un servei gairebé esclau. Les grans reformes van fer avançar molt ràpid aquests països i van aconseguir posar-los en llocs força acomodats dins del mercat mundial.

6a setmana de classe

Aquesta setmana s'ha parlat de la segona revolució tecnològica que va permetre a Estats Units i a Alemanya començar a destacar com a principals potències ja que eren països rics en recursos. Es va començar a treballar amb els metalls a fons ja que amb les temperatures que s'aconseguien amb els nous combustibles era més senzill treballar amb aquests materials. Va ajudar molt també la invenció de les màquines-eina que foren determinants ja que s'aconseguía reparar les màquines amb un temps rècord. En aquesta època fou quan destacaren personalitats com Ford i Taylor proposant les seves teories de la producció en cadena i la divisió del treball i tractant a les persones com si fossin màquines. També aparegué Shumpeter que parlà sobre la integració horitzontal de les empreses. I altres personalitats com Rockefeller que fundà la Standard Oil (la companyia petrolera més gran que hi hagué en el moment)

També hem vist com els Estats Units primer tenia només els estats de l'est, però a través de guerres i de compra de territòris va annexionar-se Nuevo Mèxico, Tejas, Alaska, entre d'altres (territòris de França, Espanya, Russia,...) fins a convertir-se en els EEUU tal hi com avui coneixem.

5a setmana de classe

Aquesta setmana tingué el 2n examen d'avaluació continuada. No hi vaig poder assistir per temes personals, però m'he informat, he demanat apunts i m'he mogut per a saber els temes tractats a classe. El més rellevant és el següent:

Es va parlar sobre el procés d'industrialització. En la darrera setmana haviem vist els inicis de la revolució industrial i en aquesta setmana es va entrar de ple en el temari de la industrialització iniciada a Anglaterra però que aviat va repercutir en les grans potències europees i a Estats Units (ja que fou colònia Anglesa). Les millores foren en tots els camps i sectors. Es començaren a fer vies de tren, neix l'economía com a ciència i s'estudien conceptes com l'eficiència, la producció en serie... l'agricultura també millora molt amb màquines i eines agrícoles, això fa que molts pagesos es quedin sense feina (al produïr menys pagesos la mateixa quantitat de producte), i amb tècniques com el high farming. Apareix la necessitat del capital i amb ella les Societats Anònimes i els bancs centrals. Les millores en el camp de l'investigació científica aconsegueixen augmentar l'esperança de vida i, per tant, reduïr la mortalitat. La gent passa a casar-se més tard i a no necessitar tant el sou d'un fill (al no estar permés el treball als infants i al augmentar els salaris) això redueix la natalitat. Per tant la població emvelleix.

4a setmana de classe

En la quarta setmana de classe vam introduïr-nos ja a la revolució industrial. Vam descobrir que s'inicià a Anglaterra a causa de la desforestació. La manca de combustible va fer buscar combustibles alternatius i així descobriren el poder calorífic del carbó i es començaren a fer mines per extreure'l, cada cop més profundes fins al punt que era perillós adintrar-s'hi a causa de l'aigua que inundava les excavacions. Llavors va ser quan Newcomen inventà una màquina per treure aquesta aigua. La màquina de Newcomen va ser la primera màquina de vapor i a partir d'aqui pensadors i tecnics van afegir-hi millores. Watt va introduïr el condensador i el pas de moviment rotatòri a vertical, Boulton les vàlvules hermètiques i Wilkinson els cilindres a mida. I a partir d'aqui comença tot un moviment i s'introduï l'invent en tots els camps. Els forns ja no eren a prop de les mines i el transport fou de carbó cap a les ciutat (on es situaven les industries) i així es produï la gran deslocalització i migració de la gent del camp a la ciutat.

Un altre invent important destacat a classe és la llançadora de Kay que augmentava la velocitat de producció dels teixits, el descobriment de l'àcid sulfúric amb el que es blanquejaven les teles... També es començà a comercialitzar el tabac de la mà de les empreses públiques.

La problemàtica de llavors va ser la precarietat laboral, l'excès d'hores... això va provocar moviments obrers que desenvocaren en una millora de les condicions laborals.