De crisi a crisi (setmana 12)

En aquesta setmana a classe hem parlat sobre el crack del 29 i els dificils anys 30. Aquest moment històric tant rellevant està guanyant encara més pes del que ja tenia amb la recent crisi. La comparativa és inevitable ja que al tractar-se de l'època de crisi més recent i amb un context històric més semblant al actual, fa que moltes mirades es centrin en aquells anys. I es que el crack del 29 té moltes coses en comú amb la crisi actual, de fet, totes les crisis capitalistes venen marcades per l'ansia de creixement i l'especulació. En el 29, l'especulació encara era més gran ja que no només s'especulava amb els pisos sinó que s'especulava directament a la borsa, amb el mercat alcista que poc rerefons d'economia productiva tenia. Les accions pujaven o baixaven molt independentment de la situació actual de l'empresa, tot depenia dels rumors i l'especulació. La pujada del nivell de vida molt per damunt del que hauria de pujar realment, fa que arribi un punt on aquesta mentida de la que tots viviem es trenqui i passi a convertir-se en una realitat, en un posar els peus a terre. Tots aquells obrers i pensionistes que creien poder viure amb tots els luxes pròpis de la gran noblesa gràcies als crèdits han vist que la vida és més dura del que podia semblar, l'història ens ha demostrat diverses vegades que no és bo crèixer amb tanta rapidesa i menys tirant només d'un sector però l'home, com tothom sap, és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i, afegeixo, no només dues vegades.