De crisi a crisi (setmana 12)

En aquesta setmana a classe hem parlat sobre el crack del 29 i els dificils anys 30. Aquest moment històric tant rellevant està guanyant encara més pes del que ja tenia amb la recent crisi. La comparativa és inevitable ja que al tractar-se de l'època de crisi més recent i amb un context històric més semblant al actual, fa que moltes mirades es centrin en aquells anys. I es que el crack del 29 té moltes coses en comú amb la crisi actual, de fet, totes les crisis capitalistes venen marcades per l'ansia de creixement i l'especulació. En el 29, l'especulació encara era més gran ja que no només s'especulava amb els pisos sinó que s'especulava directament a la borsa, amb el mercat alcista que poc rerefons d'economia productiva tenia. Les accions pujaven o baixaven molt independentment de la situació actual de l'empresa, tot depenia dels rumors i l'especulació. La pujada del nivell de vida molt per damunt del que hauria de pujar realment, fa que arribi un punt on aquesta mentida de la que tots viviem es trenqui i passi a convertir-se en una realitat, en un posar els peus a terre. Tots aquells obrers i pensionistes que creien poder viure amb tots els luxes pròpis de la gran noblesa gràcies als crèdits han vist que la vida és més dura del que podia semblar, l'història ens ha demostrat diverses vegades que no és bo crèixer amb tanta rapidesa i menys tirant només d'un sector però l'home, com tothom sap, és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i, afegeixo, no només dues vegades.

El gran negoci de la guerra (11a setmana de classe)

Aquesta setmana hem començat a parlar sobre la primera guerra mundial. Les guerres les podem veure des de molts punts de vista ja que tenen una repercussió brutal en tots els camps. Però a nosaltres ens pertoca analitzar la part econòmica.

Evidentment, per mantenir una guerra fan falta moltissims recursos. Hi ha un canvi notable en els gustos dels consumidors ja que deixen d'interessar els bens que són purament luxes i perfectament prescindibles en favor dels bens realment necessàris com l'alimentació i la construcció (que pren importància a causa de les destruccions) així com també, lògicament, la siderurgia per a construïr armament i artilleria. Les innovacións tecnològiques que es duen a terme en les guerres normalment són moltes i és en aquests moments quan més avenços tecnològics hi ha ja que l'estat inverteix molts més diners en investigació dels que invertiria normalment al estar en joc la victòria en la guerra. Empreses com per exemple l'Hispano Suïssa pren molta importància al fabricar els primers avions de combat (molts comprats per als Francesos). A Alemanya s'inventen els primers submarins que els són de gran utilitat en aquesta primera guerra gran.

El cas és que per a dur a terme totes aquestes innovacions tecnologiques al mateix temps que evites que la teva població mori i a la mateixa vegada que mantens els fronts de la guerra actius, fa falta una gran quantitat de diners. Veure com s'ha de finançar la guerra és un tret molt important a tenir en compte ja que després, un mal finançament, pot repercutir en l'economia del país de postguerra. Un exemple clarissim el trobem en aquesta 1a guerra mundial. Es demanaren prestecs multimillonaris als bancs i a més s'augmentà molt la oferta monetaria per poder pagar tota la inversió de guerra. Això tingué uns efectes nefastos a la llarga per l'economia d'aquests països implicats, com és d'esperar.

Actualment hem vist com efectivament, l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i és que no n'hi ha prou amb les dades històriques per veure que no es poden anar donant crèdits i prèstecs a tothom indiscriminadament. Aquest fet ha estat un dels més determinants en la crisi actual ja que molta gent insolvent aconseguia prèstecs als bancs sense gaire esforç de manera que es jugava amb "diner de mentida" ja que qui havia aconseguit aquells diners, en realitat, no els tenia, no eren seus. Això ha fet que aquestes persones no poguessin retornar aquests prèstecs de per vida i ens sotmetessim cada cop més en una economia falsa i no real on tothom podia tenir un ferrari o una torre a dos metres de la platja.

Perquè l'euro i no la pesseta? (setmana 10 de classe)

Aquesta setmana s'ha parlat sobre el diner. Hem vist com en el passat, amb l'anomenada economia natural, els intercanvis es feien sense l'utilització de cap mitjà de canvi, els canvis eren simples bescanvis de bens i/o serveis. Després s' establi un patró de canvi com l'or o la plata, això feia que l'oferta monetaria estigués sotmesa a l'oferta d'or o de plata existent en aquell moment, si es descobrien nous jaciments, l'oferta augmentava. Per altra vanda, això també va segmentar les economies dels diversos països segons actuessin amb patró or (com Anglaterra i els seus annexes) o amb patró plata (com França i els seus annexes).  Posteriorment, va aparèixer el diner fiduciari, que significa diner de confiança. Rep aquest nom perquè el diner en sí no té cap valor, és el diner que utilitzem actualment. Si ens fixem, els diners són simples papers i poden tenir el valor que tenen perquè tothom els accepta com a moneda de canvi. Si no fos així, els bitllets serien simples papers i no servirien més que per encendre una llar de foc.

Amb tot això, veiem que actualment estem canviant el diner fiduciari per el diner paper(lletres, xecs,...) i per les targetes de crèdit. Això fa que els diners tinguin un amo assignat ja que en aquest tipus de diner, queda enregistrat el posseïdor.

A més, al tenir diner fiduciari, els bancs centrals del món poden controlar l'economia a través de la introducció de més o menys oferta monetaria en els mercats. El que hem d'evitar per això en aquests casos és l'aparició de diner fals. Si apareixen falsificadors de diner, la moneda s'infla automàticament i desregula el mercat.

No fa pas tant, a Espanya es pagava amb pessetes. Aquest canvi a l'Euro va ser un canvi molt important ja que vam passar a igualar la nostra moneda amb un grapat de països europeus. Això és important per poder fer intercanvis amb l'exterior més equitatius. Diversos països europeus, com Anglaterra es mantingueren al marge de canviar la moneda ja que, amb aquest exemple, la lliura esterlina era més cara que l'euro. Ara la cosa s'està igualant i corren rumors que al arribar a la gairebé paritat euro-lliura, Anglaterra podría acollir-se a la divisa europea. Hem vist també com la divisa Nord-americana, el dòllar, s'empobria. Això fa que els productes americans s'abarateixin i augmenti el seu consum internacional. Aquest paralelisme, ens permet entendre més facilment les divergències que hi hagueren entre el patró or i el patró plata, amb la diferència que en aquells moments no es podia regular l'oferta monetària. 

emigració europea i corrents de pensament (9a setmana classe)

Aquesta 9a setmana, fent cas ja al comentari del professor Carlos Rosas,  l'enfocaré més al present i a la repercusió en el món actual.

Vam veure com en l'època de l'imperialisme, es produïren certes migracions des d'europa cap a altres zones com EEUU, Argentina, Canadà i Austràlia. La gran majoria d'immigrants procedien d'Anglaterra i Itàlia. Això fou causat per motius polítics, ideològics, religiosos, legislatius (preferien les lleis de certs països), ... Com a conseqüència d'això, el mercat de divises agafa protagonisme, i la mà d'obra qualificada passa a tenir una major importància.

Actualment, Europa és una gran receptora d'immigrants. Però ara, amb la forta crisi, els països més desenvolupats estàn perdent l'atractiu que tenien per als immigrants, i veiem com molts tornen al seu país d'origen. Veiem doncs com les condicions del païs determinen molt ràpidament l'augment o disminució de població per migracions. Cap país és poderós per sempre ni és "leader" per sempre.

També vam veure els corrents de pensament més de dretes, més lliberals. Estem parlant dels Fisiòcrates que creien en que el que més terres tenia era el més ric (això fou el que provocà l'imperialisme i les ansies de conquerir d'europa), els mercantilistes que aplicaven mesures proteccionistes per defensar el comerç nacional (volien augmentar les exportacions i disminuïr importacions), els classics pessimistes com Ricardo (si baixa el preu, baixen salaris) o Malthus (si augmenta la població no hi haurà prou aliments), els classics optimistes com Smith (mà invisible), estructuralistes que creuen en petites intervencions de l'estat.

Hem vist com en el món actual, estem caient una altre vegada en una crisi econòmica. Molta gent culpa el capitalisme i la gran llibertat del mercat, però jo penso que la fi del capitalisme i liberalisme econòmic no és pas la solució sinó que el que s'ha de fer és regular-ho millor. L'estat molts cops intervé on no ha d'intervenir i no intervé quan ho ha de fer. A més, cada país aplica les polítiques econòmiques que vol i al estar en una economía tant globalitzada, això no pot ser així ja que si cau el gran gegant (EEUU) les altres potències cauen per efecte dominó. Penso que aquest G20 que tant de moda s'ha posat, hauría de reunir-se també després de la crisi i pactar models econòmics globals per a una economía global. 

8a setmana de classe

Durant la 8a setmana de classe hem parlat sobre l’imperialisme i la cursa per Àfrica.

Veiem com les grans potències europees, havent-se repartit ja les amèriques i Àsia en busca de matèries primeres, s’intenten expandir cap a Àfrica. Però perquè no hi hagi conflictes es reuneixen les grans forces imperials a Berlín i pacten uns criteris; es diu que el primer que arribi pot anar avançant i conquerint fins que arribi a un lloc amb tropes d’altres països, llavors haurà de respectar el país que ha arribat primer. I així fou com es repartí el pastís africà. França aconseguí conquerir molts territoris africans i això feu que avui dia, els emigrants africans sàpiguen parlar francès i que a França hi hagi molta gent de color.

Amb el descobriment de noves zones geogràfiques, també es descobriren nous materials i nous cultius amb necessitats climatològiques diferents a les europees. Això feu sorgir la necessitat de comerciar internacionalment. Aparegueren països que aplicaven mesures proteccionistes ja que necessitaven potenciar la indústria pròpia ni que tingués productes de menys qualitat per a augmentar la riquesa del país.

Actualment, veiem com els països viuen en un món globalitzat on s’han eliminat barreres de tot tipus i el lliure canvi està per sobre del proteccionisme. Això ha provocat, juntament amb les noves facilitats amb el transport, que moltes empreses es deslocalitzessin en busca de mà d’obra més barata i deixessin als països rics la part comercial. Això ha fet que molta gent perdés la feina i que aquest consum previst als països rics no fos l’espera’t. 

7a setmana de classe

Durant la 7a setmana de classe veiem com va arribar la revolució tecnològica a països com Holanda, Espanya o Japó.

Dividirem l'expansió dels diferents segmentantlos en tres grups; Nord d'europa (Holanda i escandinavia), Mediterrani (Espanya i Italia), Països de l'est (Russia i Japó).

Veiem com a Holanda i països escandinaus eren països molt rics en materies primeres. Holanda era un gran productor de productes làctics com el formatge i de carns. Els països escandinaus tenien grans boscos i una gran tecnología pesquera com ara la brea (utilitzat per a impermeabilitzar els vaixells i, per tant, molt desitjat per a tots els països). Gràcies al comerç, aquests països varen sofrir un fort creixement.

Pel que fa els països mediterranis, trobem que l'expansió es molt territorial amb zones ben desenvolupades i zones totalment agràries i antiquades. Aquest països son importants en la producció de vins, olis i minerals. El comerç també és molt important en aquesta zona. S'industrialitzen poc i van sempre un pas enrere de la resta de països importants europeus.

Russia i Japó eren economies fortament endarrerides, la industrialització va ser forçada per l'estat que volia evitar que el seu país quedés enrere i fos eclipsat per els altres. Així doncs, fou més per raóns politiques que econòmiques. En aquestes zones es vivia com a l'edat mitjana, amb agricultures feudals on un senyor cedia les terres a qui les treballava a canvi d'un servei gairebé esclau. Les grans reformes van fer avançar molt ràpid aquests països i van aconseguir posar-los en llocs força acomodats dins del mercat mundial.

6a setmana de classe

Aquesta setmana s'ha parlat de la segona revolució tecnològica que va permetre a Estats Units i a Alemanya començar a destacar com a principals potències ja que eren països rics en recursos. Es va començar a treballar amb els metalls a fons ja que amb les temperatures que s'aconseguien amb els nous combustibles era més senzill treballar amb aquests materials. Va ajudar molt també la invenció de les màquines-eina que foren determinants ja que s'aconseguía reparar les màquines amb un temps rècord. En aquesta època fou quan destacaren personalitats com Ford i Taylor proposant les seves teories de la producció en cadena i la divisió del treball i tractant a les persones com si fossin màquines. També aparegué Shumpeter que parlà sobre la integració horitzontal de les empreses. I altres personalitats com Rockefeller que fundà la Standard Oil (la companyia petrolera més gran que hi hagué en el moment)

També hem vist com els Estats Units primer tenia només els estats de l'est, però a través de guerres i de compra de territòris va annexionar-se Nuevo Mèxico, Tejas, Alaska, entre d'altres (territòris de França, Espanya, Russia,...) fins a convertir-se en els EEUU tal hi com avui coneixem.

5a setmana de classe

Aquesta setmana tingué el 2n examen d'avaluació continuada. No hi vaig poder assistir per temes personals, però m'he informat, he demanat apunts i m'he mogut per a saber els temes tractats a classe. El més rellevant és el següent:

Es va parlar sobre el procés d'industrialització. En la darrera setmana haviem vist els inicis de la revolució industrial i en aquesta setmana es va entrar de ple en el temari de la industrialització iniciada a Anglaterra però que aviat va repercutir en les grans potències europees i a Estats Units (ja que fou colònia Anglesa). Les millores foren en tots els camps i sectors. Es començaren a fer vies de tren, neix l'economía com a ciència i s'estudien conceptes com l'eficiència, la producció en serie... l'agricultura també millora molt amb màquines i eines agrícoles, això fa que molts pagesos es quedin sense feina (al produïr menys pagesos la mateixa quantitat de producte), i amb tècniques com el high farming. Apareix la necessitat del capital i amb ella les Societats Anònimes i els bancs centrals. Les millores en el camp de l'investigació científica aconsegueixen augmentar l'esperança de vida i, per tant, reduïr la mortalitat. La gent passa a casar-se més tard i a no necessitar tant el sou d'un fill (al no estar permés el treball als infants i al augmentar els salaris) això redueix la natalitat. Per tant la població emvelleix.

4a setmana de classe

En la quarta setmana de classe vam introduïr-nos ja a la revolució industrial. Vam descobrir que s'inicià a Anglaterra a causa de la desforestació. La manca de combustible va fer buscar combustibles alternatius i així descobriren el poder calorífic del carbó i es començaren a fer mines per extreure'l, cada cop més profundes fins al punt que era perillós adintrar-s'hi a causa de l'aigua que inundava les excavacions. Llavors va ser quan Newcomen inventà una màquina per treure aquesta aigua. La màquina de Newcomen va ser la primera màquina de vapor i a partir d'aqui pensadors i tecnics van afegir-hi millores. Watt va introduïr el condensador i el pas de moviment rotatòri a vertical, Boulton les vàlvules hermètiques i Wilkinson els cilindres a mida. I a partir d'aqui comença tot un moviment i s'introduï l'invent en tots els camps. Els forns ja no eren a prop de les mines i el transport fou de carbó cap a les ciutat (on es situaven les industries) i així es produï la gran deslocalització i migració de la gent del camp a la ciutat.

Un altre invent important destacat a classe és la llançadora de Kay que augmentava la velocitat de producció dels teixits, el descobriment de l'àcid sulfúric amb el que es blanquejaven les teles... També es començà a comercialitzar el tabac de la mà de les empreses públiques.

La problemàtica de llavors va ser la precarietat laboral, l'excès d'hores... això va provocar moviments obrers que desenvocaren en una millora de les condicions laborals.  

3a setmana de classe

La 3a setmana ha estat breu però intensa. Vam tenir el primer examen parcial a l'última hora i vam donar gran part del tema 2 en dues sessions que van donar per molt.

Vam parlar sobre el comerç internacional on la Xina era gran exportadora de seda i materials de luxe per als europeus. La ruta de la seda va crear riquesa al llarg del recorregut de la caravana i a més era necessària una organització i planificació. Però amb el que més es comercià fou amb el ferro i el blat i això era entre països europeus. També vam parlar de Flandes i vam veure com al ser un lloc de pas i d'encontre dels diversos països va fer que es convertís en un lloc idoni per a comerciar. S'introduïren gremis, regulacions de mercat, la moneda, la responsabilitat limitada i els bancs de crèdit. 

Vam veure com el rei de Dinamarca fou primerenc en el tema del proteccionisme ja que intentà posar un peatge que va haver de ser retirat després dels descontentament d'altres països. Veiem com s'instaura el mercantilisme i com l'importància de les terres era vital (fisiòcrates). L'esglèsia augmenta el seu poder i aconsegueix concessions de l'estat.

Arribà el temps dels grans exploradors amb Zheng He, Colon, Marco Polo, Magallanes... El descobriment d'amèrica i de noves rutes comercials cap a Àsia varen fer que s'obris un gran ventall de possibilitats que les potencies europees no van desaprofitar per guanyar avantatge respecte d'Àsia.

Finalment vam veure com els primers en construïr alts forns foren els Anglesos que mancats de la fusta dels arbres van veure possible utilitzar el poder calorífic del carbó. Això és el gran antecedent de la posterior revolució industrial.

2a setmana de classe

Aquesta setmana vam parlar de la teoria del limit del creixement i vam fer una petita pràctica d'aquest concepte. Vam veure la teoria fonamental de Malthus i vam distingir el frens compulsius dels preventius.

Després també vam estudiar detalladament la importància de l'agricultura, veient les diferències entre els cultius del mediterrani i els del nord d'Europa i el pès de cadascún dels factors productius (Terra, Treball i Capital). Observant el funcionament del sistema feudal.

En les darreres explicacions ens vam centrar en el tema de la pesta negra que va acabar amb el 30% de la població d'europa. Hi hagueren migracions per evitar el contagi i això va provocar la revolució agrària, la fi del feudalisme i l'inici del capitalisme (s. XIV)

1a setmana de classe

En aquestes 3 primeres sessions de classe hem fet una sessió introductoria on se'ns han explicat els criteris d'avaluació, la bibliografía recomanada, etc. I també hem començat a treballar matèria.

Sabem que hi ha tres tipus d'indicadors bàsics sobre els que treballarem que ens seràn molt útils per a comparar entre països o èpoques. Aquests són: La població (mostra diferència entre natalitat i mortalitat), el PIB (mostra els ingressos per km quadrat) i l'IDH (ens introdueix a més del PIB, la salud i l'educació, per tant el nivell de vida). Vam veure com a l'edat mitjana desminuïa la població a causa de l'alta mortalitat, posteriorment, disminuïren guerres i millorà la investigació (noves medicines) i reduï així la mortalitat, fen pujar l'indicador. També vam veure com els països asiàtics disposen del 50% de la població mundial i per tant aquest indicador depèn molt d'ells.

Vam parlar també dels factors que influeixen a la distribució de la riquesa. Els factors estructurals són: La situació geogràfica i acomulació prèvia, la dotació de recursos naturals, les institucions, el capital humà i la tecnologia.

Finalment vam deixar clars alguns conceptes com productivitat, capital social, canvi estructural, balança de pagaments i obertura.

 

Inici del blog

Obro el meu blog d'història econòmica mundial. Cada setmana aniré penjan el resum de les classes tal i com s'ha estipulat a classe.

Fins a la propera entrada!