El gran negoci de la guerra (11a setmana de classe)

Aquesta setmana hem començat a parlar sobre la primera guerra mundial. Les guerres les podem veure des de molts punts de vista ja que tenen una repercussió brutal en tots els camps. Però a nosaltres ens pertoca analitzar la part econòmica.

Evidentment, per mantenir una guerra fan falta moltissims recursos. Hi ha un canvi notable en els gustos dels consumidors ja que deixen d'interessar els bens que són purament luxes i perfectament prescindibles en favor dels bens realment necessàris com l'alimentació i la construcció (que pren importància a causa de les destruccions) així com també, lògicament, la siderurgia per a construïr armament i artilleria. Les innovacións tecnològiques que es duen a terme en les guerres normalment són moltes i és en aquests moments quan més avenços tecnològics hi ha ja que l'estat inverteix molts més diners en investigació dels que invertiria normalment al estar en joc la victòria en la guerra. Empreses com per exemple l'Hispano Suïssa pren molta importància al fabricar els primers avions de combat (molts comprats per als Francesos). A Alemanya s'inventen els primers submarins que els són de gran utilitat en aquesta primera guerra gran.

El cas és que per a dur a terme totes aquestes innovacions tecnologiques al mateix temps que evites que la teva població mori i a la mateixa vegada que mantens els fronts de la guerra actius, fa falta una gran quantitat de diners. Veure com s'ha de finançar la guerra és un tret molt important a tenir en compte ja que després, un mal finançament, pot repercutir en l'economia del país de postguerra. Un exemple clarissim el trobem en aquesta 1a guerra mundial. Es demanaren prestecs multimillonaris als bancs i a més s'augmentà molt la oferta monetaria per poder pagar tota la inversió de guerra. Això tingué uns efectes nefastos a la llarga per l'economia d'aquests països implicats, com és d'esperar.

Actualment hem vist com efectivament, l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra i és que no n'hi ha prou amb les dades històriques per veure que no es poden anar donant crèdits i prèstecs a tothom indiscriminadament. Aquest fet ha estat un dels més determinants en la crisi actual ja que molta gent insolvent aconseguia prèstecs als bancs sense gaire esforç de manera que es jugava amb "diner de mentida" ja que qui havia aconseguit aquells diners, en realitat, no els tenia, no eren seus. Això ha fet que aquestes persones no poguessin retornar aquests prèstecs de per vida i ens sotmetessim cada cop més en una economia falsa i no real on tothom podia tenir un ferrari o una torre a dos metres de la platja.