emigració europea i corrents de pensament (9a setmana classe)

Aquesta 9a setmana, fent cas ja al comentari del professor Carlos Rosas,  l'enfocaré més al present i a la repercusió en el món actual.

Vam veure com en l'època de l'imperialisme, es produïren certes migracions des d'europa cap a altres zones com EEUU, Argentina, Canadà i Austràlia. La gran majoria d'immigrants procedien d'Anglaterra i Itàlia. Això fou causat per motius polítics, ideològics, religiosos, legislatius (preferien les lleis de certs països), ... Com a conseqüència d'això, el mercat de divises agafa protagonisme, i la mà d'obra qualificada passa a tenir una major importància.

Actualment, Europa és una gran receptora d'immigrants. Però ara, amb la forta crisi, els països més desenvolupats estàn perdent l'atractiu que tenien per als immigrants, i veiem com molts tornen al seu país d'origen. Veiem doncs com les condicions del païs determinen molt ràpidament l'augment o disminució de població per migracions. Cap país és poderós per sempre ni és "leader" per sempre.

També vam veure els corrents de pensament més de dretes, més lliberals. Estem parlant dels Fisiòcrates que creien en que el que més terres tenia era el més ric (això fou el que provocà l'imperialisme i les ansies de conquerir d'europa), els mercantilistes que aplicaven mesures proteccionistes per defensar el comerç nacional (volien augmentar les exportacions i disminuïr importacions), els classics pessimistes com Ricardo (si baixa el preu, baixen salaris) o Malthus (si augmenta la població no hi haurà prou aliments), els classics optimistes com Smith (mà invisible), estructuralistes que creuen en petites intervencions de l'estat.

Hem vist com en el món actual, estem caient una altre vegada en una crisi econòmica. Molta gent culpa el capitalisme i la gran llibertat del mercat, però jo penso que la fi del capitalisme i liberalisme econòmic no és pas la solució sinó que el que s'ha de fer és regular-ho millor. L'estat molts cops intervé on no ha d'intervenir i no intervé quan ho ha de fer. A més, cada país aplica les polítiques econòmiques que vol i al estar en una economía tant globalitzada, això no pot ser així ja que si cau el gran gegant (EEUU) les altres potències cauen per efecte dominó. Penso que aquest G20 que tant de moda s'ha posat, hauría de reunir-se també després de la crisi i pactar models econòmics globals per a una economía global.