Perquè l'euro i no la pesseta? (setmana 10 de classe)

Aquesta setmana s'ha parlat sobre el diner. Hem vist com en el passat, amb l'anomenada economia natural, els intercanvis es feien sense l'utilització de cap mitjà de canvi, els canvis eren simples bescanvis de bens i/o serveis. Després s' establi un patró de canvi com l'or o la plata, això feia que l'oferta monetaria estigués sotmesa a l'oferta d'or o de plata existent en aquell moment, si es descobrien nous jaciments, l'oferta augmentava. Per altra vanda, això també va segmentar les economies dels diversos països segons actuessin amb patró or (com Anglaterra i els seus annexes) o amb patró plata (com França i els seus annexes).  Posteriorment, va aparèixer el diner fiduciari, que significa diner de confiança. Rep aquest nom perquè el diner en sí no té cap valor, és el diner que utilitzem actualment. Si ens fixem, els diners són simples papers i poden tenir el valor que tenen perquè tothom els accepta com a moneda de canvi. Si no fos així, els bitllets serien simples papers i no servirien més que per encendre una llar de foc.

Amb tot això, veiem que actualment estem canviant el diner fiduciari per el diner paper(lletres, xecs,...) i per les targetes de crèdit. Això fa que els diners tinguin un amo assignat ja que en aquest tipus de diner, queda enregistrat el posseïdor.

A més, al tenir diner fiduciari, els bancs centrals del món poden controlar l'economia a través de la introducció de més o menys oferta monetaria en els mercats. El que hem d'evitar per això en aquests casos és l'aparició de diner fals. Si apareixen falsificadors de diner, la moneda s'infla automàticament i desregula el mercat.

No fa pas tant, a Espanya es pagava amb pessetes. Aquest canvi a l'Euro va ser un canvi molt important ja que vam passar a igualar la nostra moneda amb un grapat de països europeus. Això és important per poder fer intercanvis amb l'exterior més equitatius. Diversos països europeus, com Anglaterra es mantingueren al marge de canviar la moneda ja que, amb aquest exemple, la lliura esterlina era més cara que l'euro. Ara la cosa s'està igualant i corren rumors que al arribar a la gairebé paritat euro-lliura, Anglaterra podría acollir-se a la divisa europea. Hem vist també com la divisa Nord-americana, el dòllar, s'empobria. Això fa que els productes americans s'abarateixin i augmenti el seu consum internacional. Aquest paralelisme, ens permet entendre més facilment les divergències que hi hagueren entre el patró or i el patró plata, amb la diferència que en aquells moments no es podia regular l'oferta monetària.